La teràpia alternativa se’ns presenta com un camí paral·lel, complementari i alternatiu que, partint de diferents camins de la medicina convencional, també busca la salut i el benestar de les persones.
En els temps que corren tots estem subjectes a un ritme i a unes exigències que costen d’assumir. Amb freqüència veiem com molts cops la insatisfacció, frustració, confusió, fatiga, estrès, angoixa, ansietat i pors s’acosten a les nostres vides i a les dels nostres amics.
Sembla com si aquest ritme frenètic ens hagués apartat d’aquest batec natural que acompanya la vida quotidiana i d’aquesta percepció de la autèntica naturalesa de les persones i les coses que podríem viure, si fóssim amos del nostre present.
Vivim submergits en un món complex i insostenible, del tant ens val, atrets principalment per el que ens dona plaer, benestar, comoditat, seguretat i privacitat. Tanmateix quant més tenim i més ens acomodem, més confusos i insatisfets ens trobem.
Les teràpies alternatives han tingut els seus orígens mil·lenaris a l’Índia dels Vedes o a la Xina dels Taoistes, passant per Egipte i les escoles terapèutiques dels Essenis i Pitagòrics i sempre han tingut com a objectiu, connectar l’home o dona amb ell mateix, establint una consciència profunda del seu cos, emocions, ment i esperit de sentir-se un mateix, complert i integrat com a persona.
En realitat el que aquí anomenem teràpies alternatives, és la Medicina que ha sobreviscut i polit durant cinc mil anys com la tradicional Xinesa o a la India l’Ayurveda que vol dir “el art de la vida”.
La societat moderna ha redescobert d’entre les cendres els grans valors, eficàcia i experiència empírica, que durant tants segles han estat acumulant en la cura de la salut de tots aquests pobles.
Traduint, estructurant i actualitzant tots aquests coneixements, és com van néixer les teràpies alternatives a Occident.
La moderna Osteopatia francesa, o la Quiropràctica americana, el Shiatsu Japonès, la Polaritat de Stone , la Reflexoteràpia de Fitzgerald o la Kinesiología australiana, estan inspirades profundament en les arrels de les medicines tradicionals i populars que han sobreviscut, autèntic tresor que hem heretat de la experiència de tota la humanitat.
Les últimes estadístiques realitzades als Estats Units, Regne Unit i Europa reflecteixen que entre un 30 i 40 per cent de la població occidental, utilitza habitualment les teràpies alternatives.
Aquí a Catalunya segons noticia de El Periódico de 31 de Gener d’aquest any, dos milions de Catalans les utilitzen habitualment.
Aquesta realitat fa que ara en el nostre país, després de més de trenta anys de teràpies alternatives, es regularitzin oficialment i homologuin com a la majoria de països Europeus amb el Decret/Llei aprovat per el Govern en el Parlament de Catalunya amb data del 30 de Gener de 2007 i aparegut en el DOC del 1 de Febrer.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada