IKEBANA

Catala:

IKEBANA

El nom original d'Ikebana era Ka-do: el camí de les flors i les branques.

L'origen morfològic ve de les paraules Ikiru (viure) i Hana (flors i branques)
o sigui el camí de les flors vives.

Iniciar-se en l'Ikebana és entrar en un espai sagrat per fondre's amb la bellesa de la natura des del respecte, mimetisme i el suggeriment. És recrear i imitar la natura,
els seus racons, formes, espais buits i els contrasts dels seus colors.

Hi a diferents escoles i estils, tant clàssiques com contemporànies, però totes elles coincideixen en allò essencial, com la senzillesa i simplicitat, l’ asimetria i els contrasts.

Las branques i les flors marquen tres direccions i alçades diverses. La més alta es relaciona amb el cel, la més baixa amb la terra i la mitja amb l'home.

L'aprenentatge per iniciar-se no és complicat, però recomanaria l'ajut d'un mestre expert per poder començar.

Necessitem un o varis recipients que puguin contenir dos o tres dits d'aigua i que siguin artístics, ja que també formen part de el propi Ikebana.

També necessitarem els Kenzas que són uns suports metàlics amb puntes d'acer antioxidants on clavarem la composició segons l'estil escollit o del material que disposem i d’unes tisores de podar.

Hi ha varis estils d'Ikebanas i cada un d'ells té les seves normes i pautes pròpies. L'escola Moribana utilitza recipients plans i la Nagueire els utilitza alts, l'Ukibana treballa amb flors flotants a l'aigua, l'estil Seika formal o informal, el Chabana consisteix en Ikebanas miniatures ( flors pel té), l'estil Lliure, etc. 

Veure fotos d'Ikebanes.

Castellano:

IKEBANA

El nombre original de Ikebana era Ka.do, el camino de las flores y las ramas.

Literalmente la palabra proviene de Ikiru (vivir) y Hana (flores y ramas) o el

camino de las flores vivas.

Iniciarse en Ikebana es embarcarse en un viaje de auto-realización, silencio y contemplación.

Hacer un Ikebana es entrar en un espacio sagrado para fundirse con la belleza de la naturaleza desde el respeto, el mimetismo y la sugerencia, es recrear e imitar la naturaleza, sus rincones, sus formas, sus espacios vacíos y el contraste de sus colores.

Hay diferentes escuelas y estilos, tanto clásicas como contemporáneas, pero todas ellas coinciden en lo esencial la sencillez, simplicidad, la a simetría y los contrastes.

Las ramas y flores marcan tres direcciones y alturas distintas, la más alta se relaciona con el cielo, la más baja con la tierra y la media con el hombre.

El aprendizaje para iniciarse no es complicado, pero si recomendaría la ayuda de un buen maestro para dar los primeros pasos.

Necesitamos uno o varios recipientes que puedan contener dos o tres dedos de agua y que sean sugerentes y hermosos, pues también forman parte del Ikebana.

Luego necesitamos los Kenzas que son unos soportes metálicos con puntas de acero anti-oxidantes donde clavaremos la composición según el estilo que hayamos escogido o del material del que dispongamos y unas tijeras de podar.

Hay varios estilos de Ikebana y cada una de ellos tiene sus normas o pautas propias.

El Moribana utiliza recipientes planos y el Nagueire los utiliza altos. El Ukibana trabaja con flores flotando en el agua, el estilo Seika formal o informal, Chabana que son Ikebanas miniaturas (flores del Té), estilo libre, etc.

Ver fotos de Ikebanas.