EL CANVI 2012

“El Canvi : 2012 “

La primavera del 2011 d'una punta a l'altra del Mediterrani, el moviment del 15M, escampat a molts països, i la rebel·lió Islandesa, semblen tenir motivacions comunes, en uns moments especials on el vell Sistema dóna senyals de confusió o potser d'agonia... Els seus mateixos fonaments tremolen i s'esquerden les seves columnes vertebrals, la crisi de la banca, del sistema financer, asseguradores, bombolles immobiliàries, crisi dels governs i el seu deute sobirà, de les monedes, la inestabilitat de les borses i la desorientació dels economistes i inversors que van de sorpresa en sorpresa, rendits als esdeveniments sense donar propostes ni solucions clares. La banca i les financeres s'apoderen de governs tan potents com el grec o l'italià i ningú no diu res. Els esdeveniments s'avancen a les prediccions i les possibles solucions només son pedaços a un gegantí Titànic incapaç de maniobrar. Estem a la fi d'un sistema obsolet? Fins quan els cognoms que hi ha al darrere del Lliure Mercat seran capaços d'imposar els seus mètodes i lleis als països i governs? És realment la fi de la il·lusió democràtica? Ens hem deixat i el sistema ens ha portat, de la mà de l'individualisme, l'ambició i la competitivitat, a la vorera de la societat del benestar, amb els caramels de l'hedonisme i el confort, tot plegat sembla un castell de sorra vora el mar... Pot ser que vingui un Tsunami? Sembla que estem a la fi d'un vell món i d'uns vells valors, de dogmes i fanatismes religiosos, d’un abusiu autoritarisme patern, familiar i institucional, de nacionalismes contraposats, d'esquerres i de dretes, de blancs i negres, i de les paraules buides dels nostres líders; tots aquests valors s'esmicolen com les cendres que ens condueixen a una Realitat despullada d'aforismes i d'hipocresia, tot s'accelera i tot cau pel seu propi pes. Per fi aquí, a Occident, ens em adonat que així no anem bé, quan a la resta del món ja porten moltes dècades patint les conseqüències de la nostra bogeria desmesurada, morint de fam, treballant tot el dia per un tros de pa i patint les conseqüències d'unes guerres que per nosaltres són tan sols un negoci més. Ells no saben què és la crisi perquè ja han nascut en aquest marc injust, és a nosaltres que ens colpeja amb força perquè la supervivència del planeta i de la vida ens està dient que ja ni ha prou. Però bé, quin és el nou paradigma? Hi ha a sortida a tot aquest enrenou? El gran canvi que s'apropa és un canvi individual i col·lectiu, de consciència i d'actituds, és un canvi profund i inexorable de la manera d'entendre la vida, ja no funciona el “mentre jo o el meu país estigui bé, a la resta que els bombin”, o ens en sortim tots plegats o no en sortirà ningú. La solidaritat ja no serà un luxe sinó una necessitat... Haurem d’enriquir-nos amb noves idees i imaginació, i prendre les nostres pròpies decisions. La solució ja no vindrà més de dalt: vindrà de la base i serà des de baix i a través de la xarxes de comunicació que s'anirà dibuixant el nou paradigma... No és una nova religió, ni tampoc una nova filosofia, és el final de les ideologies. No necessitem mes líders ni més lleis, ja no donarem més xecs en blanc quan anem a votar, si som capaços de dibuixar el full de ruta que ells no saben o no volen trobar, ja trobarem nosaltres bons gestors que el duguin a terme, els pobles amb consciència sabem el que volem i serem capaços de organitzar-nos amb sentit comú per poder realitzar i viure la utopia per la què tots hem nascut, ser autèntics “Éssers Humans”