EL DRET A LA SALULD

EL DRET A LA SALUD

Si haguéssim de definir la salud molts de vosaltres diríeu: “no estar malalt”. Però realment que és la salud? Els orientals dirien que és l'equilibri i la sana convivència entre el sistema immunològic i els factors patològics (físics) entre el descans i l'activitat (energètic), pensaments i ment serena (mental) o la apatia i la il·lusió (emocions) i molts més. Probablement en cada circumstancia o moment de la vida, tenint en compte els condicionants de cadascú, tots podríem arribar al grau optim, al nostre millor estat, aquest seria l'objectiu. I aquest és el primer dels drets fonamentals que figura en la brillant declaració universal dels drets de l'home i perquè tots els altres drets en depenen, l'educació, vivenda, llibertat de creences etc. És fonamental perquè ens condiciona la nostre manera de viure, de sentir i experimentar la realitat, les relacions amb els altres, l'activitat laboral i mental, la nostre percepció del món, en fi condiciona plenament la nostre vida. Crec que és un bé massa preuat per poder-lo delegar als altres o a les institucions. Si poguéssim veure l'abast i la importància que té de veritat ens implicaríem molt més en la nostre salud perquè realment “ens hi va la vida”. Evidentment estem parlant de l'equilibri i activitat optima del cos, les emocions i els pensaments. . Aquí a occident els sistemes sanitaris han avançat molt, però han quedat limitats al marc pal·liatiu, quan ja es manifesta la malaltia, lo qual és molt d'agrair. Hem avançat molt en tecnologia sanitària, bastant amb higiene, menys amb dietètica i molt poc en prevenció. Tots plegats em caigut en un sistema sanitari proteccionista i en consumidors depenent s.Cal reconèixer també molts dels grans valors i avantatges que té la medicina al·lopàtica convencional i també la vàlua de molts dels seus bons professionals, però crec que cal una reflexió molt profunda per definir quin model de salud volem per el futur. Volem que segueixi sent el negoci de l'enfermetat més multimilionari i para-estatal que ens marca quan i quants fàrmacs hem de perdre per cap cada dia o bé de caminar cap a un nou model integratiu de salud que aprofiti tot lo bo i el millor de la medicina al·lopàtica però que integri també totes les avantatges de la medicina preventiva, les medicines tradicionals i la gran varietat de tècniques i teràpies alternatives tan físic-as, com emocionals o mentals per poder exercí aquest dret sagrat individual que es el de gaudir de l'estat més optim de salud que cadascú pugui assolir. Només amb el cap clar , conseqüència de la nostra bona salud podrem trobar quin és el propòsit o el sentit de la nostre vida i així gaudir sense pors de la gran experiència de viure i de experimentar i conquerir la gran riquesa que suposa arribar a la maduresa humana. Aquesta nova visió de la salud i del ser humà te que arribar a tots els pobles i països o no serà, ja no val el vell paradigma de que mentre jo estigui be, els demés que els bombin, en aquest nou mon en que ens tocarà viure tots estem implicats la unitat ha de esdevindre una experiència coti-diana. Crec i espero que sigui el sentit comú i de supervivència el que s'acabi imposant, encara que això suposi un esforç d'implicació individual ,una conscienciació profunda, i un replantejament i readaptació del nostre sistema actual. Tant de bo que d'aquí a poques dècades els nostres sistemes sanitaris passin de ser dels primers en despeses a ser dels l'ultim s, ja què això voldrà dir que la majoria haurem assolit aquest dret innegable i perquè podrem dir per primer cop que el nostre sistema sanitari funciona, perquè el poble té salud.